LA LLEGENDA
La recuperació de les restes
Des del mateix moment en què va desaparéixer davall les aigües de l'Atlàntic Nord, la busca del navili dels somnis es va convertir en l'objectiu d'oceanògrafs, historiadors, caçadors de tresors, investigadors i inclús hòmens de negocis de tot el món.
Després de moltes investigacions, l'1 de setembre de 1985 a la 1:05 de la matinada, el Titanic va ser localitzat en la seua tomba en el fons del mar, a quasi quatre quilòmetres de profunditat en l'Atlàntic Nord, a uns 800 quilòmetres al sud-est de la costa de Nova Escòcia, a Canadà.
Una expedició franc-americana liderada per Jean Jarry, de l'Institut Francés per a la Investigació Marítima (IFREMER), i per Robert Ballard, de l'Institut Oceanogràfic de Woods Hole va aconseguir filmar el Titanic per primera vegada en el seu llit final.
L'any següent van començar les primeres expedicions d'investigació i recuperació, gràcies a les quals s'ha pogut recuperar i preservar un gran nombre d'objectes originals.
Els primers objectes es van recuperar en 1987, encara que no va ser fins a 1993 quan es va autoritzar legalment a la companyia de George Tulloch, RMS Titanic, per a continuar amb l'operació de salvament d'objectes, amb la condició que cap d'ells fora venut per a benefici de l'empresa.
En una generació, potser dos, l'erosió i l'activitat bacterial es cobraran el seu peatge i les restes desapareixeran, consolidant el mite i la llegenda.
Precisamente es labor de Titanic the Exhibition preservar esa magia, la belleza, la historia y la integridad del Titanic, llevando, a través del continente, su memoria con la dignidad y el respeto que merece, así como el significado marítimo, histórico y, sobre todo, humano, del buque.